Potències de nombres enters.

                                                 

Proveu aquest enllaç per a practicar les potències de nombres enters:

Teoria i exercicis de potències d'enters.

Repàs: àrees i perímetres de figures planes

zonaClic - activitats - Activitats de geometria plana

Si tens problemes per accedir a l'activitat, fes clic ACÍ

Repassos de geometria

zonaClic - activitats - Geometría

Si tens problemes per accedir a l'activitat anterior, fes clic ACÍ

zonaClic - activitats - Geometria plana

Si tens problemes per accedir a l'activitat anterior, fes clic ACÍ

zonaClic - activitats - Actividades de geometría para primaria

Si tens problemes per accedir a l'activitat anterior, fes clic ACÍ

Els numerals

Numerals en català

Els numerals en català tenen unes formes bàsiques per a les unitats del 0 al 19, les desenes del 20 al 90, el primer centenar 100 i el primer miler 1.000. Per a unitats més grans hi ha algunes formes més o menys cultes per designar potències decimals. La resta de casos són formes compostes regulars, amb guionets o sense.

Sintàcticament, els numerals són adjectius quantificadors que especifiquen el nom comú, però també poden adquirir una funció nominal. Es classifiquen en cardinals, ordinals, partitius, col·lectius i multiplicatius.

Cardinals

Les formes bàsiques del numerals cardinals són les següents:

Unitats Desenes Altres Xifra Cardinal Xifra Cardinal Xifra Cardinal Xifra Cardinal 1 un/u 11 onze 10 deu 0 zero 2 dos 12 dotze 20 vint 100 cent 3 tres 13 tretze 30 trenta 1.000 mil 4 quatre 14 catorze 40 quaranta 106 un milió 5 cinc 15 quinze 50 cinquanta 109 un miliard 6 sis 16 setze 60 seixanta 1012 un bilió 7 set 17 disset 70 setanta 1018 un trilió 8 vuit 18 divuit 80 vuitanta 1024 un quadrilió 9 nou 19 dinou 90 noranta 1030 un quintilió

Variacions[1] Xifra Valencià Balear Septentrional 8 huit 17 dèsset desset* desasset 18 díhuit devuit desavuit 19 dènou/dèneu denou* desanou 80 huitanta * També en alguerès[2]

El cardinal un (i els seus derivats) pren la forma reduïda u com a substantiu per referir-se a la xifra i al nombre 1, i quan s'utilitza amb valor d'ordinal: l'u de maig (el primer dia de maig), la pàgina trenta-u (la trenta-unena pàgina).

Les formes del 17 al 19 estan compostes per l'al·lomorf di-, o de-, com a simplificació de deu. Les desenes a partir del 30 presenten la terminació -nta.

Les potències decimals són noms col·lectius que formen part del sistema de numeració. Les més usuals són: milió, bilió (un milió de milions) i trilió (un milió de bilions). D'ús més restringit és miliard (mil milions) que equival al billion anglosaxó, terme que sovint genera confusió. Altres potències són formacions cultes poc habituals: quadrilió, quintilió, sextilió, septilió, etc.

 ÚS DEL GUIONET
En la resta de casos els numerals tenen formes compostes. Del 21 al 29 van coordinats amb la conjunció i: vint-i-un, ..., vint-i-nou. Del 31 al 99, i les centenes (200 al 900), són juxtaposats amb un guionet: trenta-un, ..., noranta-nou, ..., dos-cents, ..., nou-cents. En els altres casos no hi ha guionet: cent dos (102), dos mil (2.000), cent vint-i-dos (122), dos mil dos-cents vint-i-dos (2.222).

Flexió dels cardinals

Xifra	Masculí	Femení
1	un	una
2	dos	dues
21	vint-i-un	vint-i-una
22	vint-i-dos	vint-i-dues
100	cent	cent
200	dos-cents	dues-centes
300	tres-cents	tres-centes
2000	dos mil	dues mil

En la majoria de casos els cardinals no tenen flexió de gènere i nombre. En són excepcions l'1, el 2 i el 100, i els seus derivats.

Ordinals

Abreviatura	Ordinal	Valencià	Alternatiu llatinitzat
1r	primer		prim
2n	segon
3r	tercer		terç
4t	quart
5è	cinquè	cinqué	quint
6è	sisè	sisé	sext
7è	setè	seté	sèptim
8è	vuitè	huité	octau
9è	novè	nové
10è	desè	desé	dècim
11è	onzè	onzé
21è	vint-i-unè	vint-i-uné
35è	trenta-cinquè	trenta-cinqué
100è	centè	centé	centèsim
1000è	milè	milé	mil·lèsim

Els numerals ordinals presenten unes formes específiques per als quatre primers, i la resta es formen a partir del cardinal corresponent amb el sufix -è, o -é en valencià.

La pronúncia del sufix sol ser amb e oberta en català central i septentrional, vocal neutra en balear, i e tancada en català occidental. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha adoptat la grafia amb accent agut.

Com a adjectius, presenten variació de gènere i nombre: primer/primera/primers/primeres, ..., onzè/onzena/onzens/onzenes, ...

Com a abreviatura s'utilitza la xifra corresponent i l'última lletra de l'ordinal, en el cas del singular (1r, 1a, 5è, 5a), i les dues últimes lletres en el cas del plural (1rs, 1es, 5ns, 5es). Darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics, se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinals: Pere IV (Pere quart), XIX Concurs de castells (dinovè concurs).