Numerals en català
Els numerals
en català tenen unes formes
bàsiques per a les unitats del 0 al 19, les desenes del 20 al 90, el primer
centenar 100 i el primer miler 1.000. Per a unitats més grans hi ha algunes
formes més o menys cultes per designar potències decimals. La resta de casos
són formes compostes regulars, amb guionets o sense.
Sintàcticament, els numerals són adjectius quantificadors que especifiquen el nom
comú, però també poden adquirir una funció nominal.
Es classifiquen en cardinals, ordinals, partitius, col·lectius i
multiplicatius.
Cardinals
Les formes bàsiques del numerals cardinals són les següents:
|
|
El cardinal un (i els seus derivats) pren la forma
reduïda u com a substantiu per referir-se a la
xifra i al nombre 1, i quan s'utilitza amb valor d'ordinal: l'u de maig (el
primer dia de maig), la pàgina trenta-u (la trenta-unena pàgina).
Les formes del 17 al 19 estan compostes per
l'al·lomorf di-, o de-, com a simplificació de deu. Les desenes a partir del
30 presenten la terminació -nta.
Les potències decimals són noms col·lectius
que formen part del sistema de numeració. Les més usuals són: milió, bilió (un milió de milions) i
trilió (un milió de bilions). D'ús més restringit és miliard (mil milions) que equival al billion anglosaxó, terme que sovint genera
confusió. Altres potències són formacions cultes poc habituals: quadrilió,
quintilió, sextilió, septilió, etc.
ÚS DEL GUIONET
En la resta de casos els numerals tenen formes compostes. Del 21 al 29 van coordinats amb la conjunció i: vint-i-un, ..., vint-i-nou. Del 31 al 99, i les centenes (200 al 900), són juxtaposats amb un guionet: trenta-un, ..., noranta-nou, ..., dos-cents, ..., nou-cents. En els altres casos no hi ha guionet: cent dos (102), dos mil (2.000), cent vint-i-dos (122), dos mil dos-cents vint-i-dos (2.222).
En la resta de casos els numerals tenen formes compostes. Del 21 al 29 van coordinats amb la conjunció i: vint-i-un, ..., vint-i-nou. Del 31 al 99, i les centenes (200 al 900), són juxtaposats amb un guionet: trenta-un, ..., noranta-nou, ..., dos-cents, ..., nou-cents. En els altres casos no hi ha guionet: cent dos (102), dos mil (2.000), cent vint-i-dos (122), dos mil dos-cents vint-i-dos (2.222).
Flexió dels cardinals
Xifra
|
Masculí
|
Femení
|
1
|
un
|
una
|
2
|
dos
|
dues
|
21
|
vint-i-un
|
vint-i-una
|
22
|
vint-i-dos
|
vint-i-dues
|
100
|
cent
|
cent
|
200
|
dos-cents
|
dues-centes
|
300
|
tres-cents
|
tres-centes
|
2000
|
dos mil
|
dues mil
|
En la majoria de casos els cardinals no tenen
flexió de gènere i nombre. En són excepcions l'1, el 2 i el 100, i els seus
derivats.
Ordinals
Abreviatura
|
Ordinal
|
Valencià
|
Alternatiu
llatinitzat |
1r
|
primer
|
prim
|
|
2n
|
segon
|
||
3r
|
tercer
|
terç
|
|
4t
|
quart
|
||
5è
|
cinquè
|
cinqué
|
quint
|
6è
|
sisè
|
sisé
|
sext
|
7è
|
setè
|
seté
|
sèptim
|
8è
|
vuitè
|
huité
|
octau
|
9è
|
novè
|
nové
|
|
10è
|
desè
|
desé
|
dècim
|
11è
|
onzè
|
onzé
|
|
21è
|
vint-i-unè
|
vint-i-uné
|
|
35è
|
trenta-cinquè
|
trenta-cinqué
|
|
100è
|
centè
|
centé
|
centèsim
|
1000è
|
milè
|
milé
|
mil·lèsim
|
Els numerals ordinals presenten unes formes específiques per
als quatre primers, i la resta es formen a partir del cardinal corresponent amb
el sufix -è, o -é en valencià.
La pronúncia del sufix sol ser amb e oberta en català central i septentrional, vocal neutra en balear, i e tancada en català occidental. L'Acadèmia
Valenciana de la Llengua ha
adoptat la grafia amb accent agut.
Com a adjectius, presenten variació de gènere
i nombre: primer/primera/primers/primeres, ..., onzè/onzena/onzens/onzenes, ...
Com a abreviatura s'utilitza la xifra
corresponent i l'última lletra de l'ordinal, en el cas del singular (1r, 1a,
5è, 5a), i les dues últimes lletres en el cas del plural (1rs, 1es, 5ns, 5es).
Darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics, se
solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinals: Pere IV (Pere
quart), XIX Concurs de castells (dinovè concurs).